Cacaus, tramussos, faves i vi.

Primera època. Remontant estos records, al curs dels anys 1925-1930, desfilen com una pel.lícula, les imatges d'uns partits que se disputaven en terreny habilitat a l'efecte, en el que actualement constituixen les edificacions compreses entre els carrers Salmerón-Doctor Barberà-Carretera d'Aldaia. Protagonistes d'estos partits, als que pordriem considerar com els pioners d'este esport a Alaquàs, foren, entre altres que no recorde:Vicente Tárrega-Lorenzo García-Rape-Pepín Martí-Tomás Roselló-Salvador Barberà-Miguel Sena-Vicente Gil-Tari(Aldaia)-Pascual Andreu-Francisco Usedo, que integraren el Túria FC. Si en totes les èpoques el futbol amateur o d'aficionats estigué i sigué estant influenciat en la seua pràctica i desenvolupament, per circumstàncies alienes moltes voltes a si mateixa, falta suposar el que significaria mantindre el <foc sagrat> en aquells anys que comentem quan a dificultats de tot tipus, caldria afegir l'incomprensió de la p

El futbol i el trinquet han desplaçat, quasi per complet, al joc de la pilota al carrer. Pel que respecta al nostre poble, exceptuant a alguns vells, que encara sentixen la nostalgia de la partida al carrer, a la resta, ni tan sols els queda record d’este joc. Encara així, al passat, la vila d’Alaquàs estigué molt vinculada al bonic i viril esport de la pilota. Alaquàs tingué, en tots els temps, molts bons aficionats, i ha sigut el bressol de dos figures destacades al joc de la pilota. Vicent Cubells “L’espardenyer”, fou un dels jugadors més rellevants del seu temps. Era saque i resto alhora. Sovint jugava ell i un punter, contra els quatre millors. La partida més històrica de sa vida que la jugaren ell i José Fernando “Pardala” contra quatre de Xest - diuen que estos eren quatre lleons jugant-. durà quatre hores. La partida acabà en taules. En una de les partides més memorables que s’han jugat a Alaquàs. José Fernando “Pardala” , fou el gegant de la pilota, doncs era un pilo

La plazuela estaba solitaria y el rojo ambiente del incendio hacía más lóbregas las calles inmediatas. Algunos chuscos arrojaban en la hoguera manojos de cohetes, que salían como rayos, culebreando su rabo de chispas, arrastrándose de una pared a otra y remontándose en caprichosas curvas hasta la altura de los balcones, para estallar con estampido de trabucazo. Los municipales no veían los cohetes, pues al fijarse en el aire matón de la chavalería que los disparaba, permanecían metidos en el portal, sordos y ciegos. Pàgina 158 “Arroz y tartana” En este paràgraf del llibre "Arroz y tartana" de Blasco Ibàñez ens fa una bona descripció del que era una coetà i com es formava de manera espontània pels carrers de València i pobles de voltants per finals del segle XIX principis del S.XX. De fet la majoria de pobles en eixes èpoques comencen a expandir la tradició del coet, en Alaquàs les refèrencies més velles de la cordà són de 1859, fet documentat per l'investigador i f

 El Pla de Quart se pot considerar una comarca valenciana, també a voltes es considera una subcomarca dins de l'Horta Sud. Esta comarca apareix reflectida als mapes de la divisió comarcal del Regne de València que publicà   Emili Beüt i Belenguer  l'any 1934 i que també sigué president de Lo Rat Penat. Llevat d'esta divisió comarcal de  Beüt , no ha estat recollida moltes voltes als llibres i manuals de geografia, és una gran desconeguda. El ben cert és que són  el conjunt de terres de transició entre l'horta dels voltants de València i el secà de la foia de Bunyol, camps no molt llunyans del cap i casal, però que ja no eren regats pel conjunt de séquies que governa el tribunal de les aigues de la vega de València i la seua realitat era diferent a la zona de regadiu de l'horta de València, per això volem recordar esta denominació ara que la comarca de l'horta sud és molt gran i la volen dividir. Per tant no seria un mal moment per recuperar esta comarca d