Blasco Ibáñez i la crònica d'una coetà espontània.

La plazuela estaba solitaria y el rojo ambiente del incendio hacía más lóbregas las calles inmediatas. Algunos chuscos arrojaban en la hoguera manojos de cohetes, que salían como rayos, culebreando su rabo de chispas, arrastrándose de una pared a otra y remontándose en caprichosas curvas hasta la altura de los balcones, para estallar con estampido de trabucazo. Los municipales no veían los cohetes, pues al fijarse en el aire matón de la chavalería que los disparaba, permanecían metidos en el portal, sordos y ciegos. Pàgina 158 “Arroz y tartana”

En este paràgraf del llibre "Arroz y tartana" de Blasco Ibàñez ens fa una bona descripció del que era una coetà i com es formava de manera espontània pels carrers de València i pobles de voltants per finals del segle XIX principis del S.XX. De fet la majoria de pobles en eixes èpoques comencen a expandir la tradició del coet, en Alaquàs les refèrencies més velles de la cordà són de 1859, fet documentat per l'investigador i filòleg local Rafa Roca. Per molt que cada any arribaren als pobles directrius per part del governador civil prohibint les cordaes i coetaes o els municipals intentaren que no sorgiren pels carrers de València era un cosa impossible, fent que cada any es repetira. Tot açò fon així fins als anys 90 quan comencen a regular el coet i ja no es poden tirar coets de forma espontània per tot el poble sense cap restricció, el que acabarà limitant el vol lliure de coets a unes hores determinades i un carrer concret.

Més recentment inclús ja amb normes i protocols són molts els ajuntaments que ja no dixen que tant coetà com cordà es desenvolupen al seu carrer Major, han montat gàbies als afores on realitzen els actes pirotècnics. En part s'han fet més impersonals perquè les gàbies que han fet els consistoris municipals entre si són molt semblants, però si és cosa d'elegir millor açò que prohibir la festa.

El futur del món del coet valencià és incert, perquè l'augment de protocols, assegurances i normatives ha fet que cada volta siga més car fer la festa coetera, moltes voltes sense l'ajuda de les autoritats municipals és impossible realitzar una coetà o una cordà. Però no tot és negatiu, d'uns anys ací s'han montat associacions que pretenen mantenir la flamà del coets als pobles i posar-la en valor, ja que a principis dels 2000 molts pobles pensaven que era questió d'anys que les cordaes i coetaes foren cosa del passat, de fet molts pobles van prohibir estes manifestacions festives pirotècniques als seus carrers. Per això és una bona notícia que cada volta hi haja més associacions per la promoció de la festa del coet, com per exmeple Amics de la cordà en Alaquàs.

Article publicat per Just Muñiz i Asensio