Què és el Pla de Quart?

 El Pla de Quart se pot considerar una comarca valenciana, també a voltes es considera una subcomarca dins de l'Horta Sud. Esta comarca apareix reflectida als mapes de la divisió comarcal del Regne de València que publicà  Emili Beüt i Belenguer l'any 1934 i que també sigué president de Lo Rat Penat. Llevat d'esta divisió comarcal de Beüt, no ha estat recollida moltes voltes als llibres i manuals de geografia, és una gran desconeguda. El ben cert és que són  el conjunt de terres de transició entre l'horta dels voltants de València i el secà de la foia de Bunyol, camps no molt llunyans del cap i casal, però que ja no eren regats pel conjunt de séquies que governa el tribunal de les aigues de la vega de València i la seua realitat era diferent a la zona de regadiu de l'horta de València, per això volem recordar esta denominació ara que la comarca de l'horta sud és molt gran i la volen dividir. Per tant no seria un mal moment per recuperar esta comarca de l'oblit

 Estes terres estaven repletes de camps de vinya, garroferes, oliveres i atmelers, fins la proliferació dels pous d'aigua que feien els llauradors constituint societats de regants, este fet propicià que estes zones s'ompliren de camps de taronja. Este fet no fon perquè sí, la raó fon que el cítric tenia millor mercat que el secà, al cap i la fi el llaurador s'ha de guanyar la vida. Altre fet és l'expansió de la ciutat de València sobretot al S.XX, açò provocà el creixement dels pobles com ara Alaquàs, Aldaia, Manises, Quart de Poblet i Riba-roja del Túria, molts van duplicar la seua població en només deu anys, van acabar formant el cinturó metropolità i molts dels camps dedictas al secà es van trsnasformar en poligons industrials, com per exemple el del Bovalar al terme d'Alaquàs, infraestructures com l'aeroport de Manises o el centre comercial de Bonaire a Aldaia. A banda de la construcció de nous habitages pels nous vinguts, en definitiva deixar de ser municipis rurals.

 Respecte a qui ho conforma, des d'acì apostem perquè el Pla de Quart siguen les terres que hi ha més al nord de la serra Perenxisa, per tant Torrent queda fora i Alaquàs és el poble més al sud del Pla de Quart, pel nord considerem el limít entre Paterna i Manises, és a dir el riu Túria, considerem a Riba-Roja dins perquè és la continuació de la planura més enllà del municipis del Pla de Quart i Manises. Per l'est ni Xirivella, ni Mislata formen part ja que són dos municipis que res tenen a vore amb el secà del pla de Quart, perquè sempre van ser terres de ragadiu, de fet dos séquies de la vega de València porten el  nom d'estos municipis, és ben cert que Quart de Poblet també té esta característica, però és en la seua part més oriental i els cultius de regadiu de les aigues del tribunal no ocupen la totalitat del municipi com si passa als altres dos exemples. Cal tenir en consideració que el terme municipal de Quart de Poblet és més gran que el de Mislata i Xirivella, gran part del terme a l'oest del nucli urbà es trova a la planura. Realment la divisió per l'est entre l'Horta de València i el Pla de Quart és la séquia de Benàger, el que hi ha a la part dreta és regadiu i a l'esquerra de Benager tot era del secà. Per l'oest el limít és Chiva i Cheste que ja formen part de la realitat de la Foia de Bunyol. Quan vas en la línia de tren València Bunyol es veu clarament el que diem.

 Com a curiositat i per vore que no és cap novetat del segle XXI, al llibre "Arroz y tartana" 1894 de Vicente Blasco Ibáñez els protagonistes la nit de nadal a casa de Manuela beuen vi de les vinyes del que ells anomenen "Llano de Cuarte", que no és altra cosa que la traducció a llengua castellana del topònim Pla de Quart. També històricament s'ha anomenat al camí que va més enllà del carrer Conca d'Alaquàs i Aldaia com el camí del Pla de Quart, a la part urbana el carrer Conca fa de límit entre els termes municipals d'Alaquàs i d'Aldaia. 

 Degut al canvi d'un món rural a un món industrial l'Horta Sud augmentà la seua població de manera ben significativa i davant això es van traure l'invent de l'Horta Oest, que no ha rebut molt de suport poular ja que molts organismes continuen parlant d'Horta Sud en el seu conjunt, per cert un invent fet a un despatx d'una conselleria. Doncs no seria millor abans de fer nous invents recuperar el projecte comarcal del Pla de Quart que sí que té darrere una explicació històrica i no és fruit d'un dia al despatx.

 El Tio Paloma va denunciar en "Cañas y barro" 1902 com omplien de terra el llac per fer campS d'arròs i les anguiles fugien espantades cap a la mar, mai va haver cap novel.la que denunciara la desaparició del secà del Pla de Quart per la proliferació de pous per l'explotació cítrica o per fer polígons industrials.

 Respecte a la capitalitat la cosa més lògica seria que fora Quart de Poblet ja que és qui més al centre es troba. Donada l'explicació del que és el Pla de Quart i  més enllà de l'oficialitat que no és el nostre objectiu primordial, el que volem és donar a conèixer la realitat agrària de secà que fou el Pla de Quart, perquè moltes voltes creiem que a territori valencià sols han existit pobles de regadiu i no és cert com hem explicat, el secà ha existit i cal posar-lo en valor, aconseguir açò seria una victòria i fer vore com han arrasat amb masos  centenaris del Pla de Quart i no ha hagut quasi notícies o els macroprojectes que ha sofrit. En definitiva fer escrits que incidisquen en esta realitat quasi oblidada i postergada a la marginalitat.