50 ANYS DEL FUTBOL EN ALAQUÀS, RECORD-HOMENATGE

Primera època.

Remontant estos records, al curs dels anys 1925-1930, desfilen com una pel.lícula, les imatges d'uns partits que se disputaven en terreny habilitat a l'efecte, en el que actualement constituixen les edificacions compreses entre els carrers Salmerón-Doctor Barberà-Carretera d'Aldaia.

Protagonistes d'estos partits, als que pordriem considerar com els pioners d'este esport a Alaquàs, foren, entre altres que no recorde:Vicente Tárrega-Lorenzo García-Rape-Pepín Martí-Tomás Roselló-Salvador Barberà-Miguel Sena-Vicente Gil-Tari(Aldaia)-Pascual Andreu-Francisco Usedo, que integraren el Túria FC.

Si en totes les èpoques el futbol amateur o d'aficionats estigué i sigué estant influenciat en la seua pràctica i desenvolupament, per circumstàncies alienes moltes voltes a si mateixa, falta suposar el que significaria mantindre el <foc sagrat> en aquells anys que comentem quan a dificultats de tot tipus, caldria afegir l'incomprensió de la població, ignorant la majoria en el coneiximent d'esta activitat esportiva.

Plantejada l'existència dels equips, a base de la seua constitució per grups d'amics, sense cap ajuda, orfes d'una afició que els arropara, l'actuació d'estos equips quedava circunscrita a periodes de temps relativament curts.

Baix el signe d'esta tònica es desenvolupa el TÚRIA FC que posteriorment-després d'un període d'eclipse- es convertix en el FC ALACUÁS, integrat per alguns supervivents del TÚRIA als que s'agreguen diversos aficionats de Torrent (Germans Polit-Punene, etc.), que per tindre  el seu lloc de treball a la fàbrica de mobles curvats de D Matías Llop, fou la <circumstància> de la seua col.laboració i la causa d'apropar a altres amics de la seua localitat.

Després d'un període de creixement, seguit del conseguent declivi, sorgix a la palestra el CD VICTORIA, que als seus inicis es presenta en la mateixa línia dels seus predecesors , però que inicia el pas encara que en forma tibutejant, cap a altres derroters.

El VICTORIA  al poc de la seua iniciació , ja actua arropat pel calor d'uns pocs aficionats, alguns d'ells protagonistes, altres supporters; constituixen la seua directiva  i establixen el domicili social al Café Ideal.

Carmelo Baixauli-Casimiro Mestre-Rape-Germans Martí-Julio Marcos-Justo Mompó-Luis Aguilar-Antonio Martí i alguns més que escapen a la meua memòria (cosa que lamente sincerament) als que s'unixen diversos dels "veteranos" ja mencionats, protagonitzen el camí d'este equip.

Es lloga un camp d'oliveres, propietat del senyor Marcos, que ho fa no massa decidit, però finalment convençut per son fill Julio.

Podran oblidar els que treballaren en l'arrancat de les oliveres a colp d'aixada i pic, aplanant el terra amb bidons a falta d'altres màquines, l'entusiasme, la fé i l'il.lusió d'aquells dies? És així com s'acondiciona i prepara el camp EL TRANSFORMADOR  i on el VICTORIA llaura la seua vivència com equip.

Si bé com se diu anteriorment, EL VICTORIA senyala el camí per a posteriors projectes en l'aspecte organizatiu, també és cert que incorrí en un error lamentable, amb una normativa equivocada, almenys considerava nul el punt de vista de foment i estimul d'aficionats locals.

Este error consistí en arraconar als jugadors del poble, substituint-los per altres amb procedència torrentina, fins l'extrem de fer un onze amb jugadors forasters.

Les consequències foren fatals: jugadors que se'n anaren a Aldaia (Fanc-Colonia) sense que hagen tornat a vestir la camiseta com titulars en defensa dels colors representatius de l'equip del seu poble i el més lamentable, que a dures penes hi quedaven tres o quatre jóvens amb il.lusió, quan es produix l'èxode de jugadors torrentins, el que originà el decliu del VICTORIA.

És aleshores, en ixa cojuntura, quan sorgix i fa acte de presència , un grup d'amics juvenils, que des de xiquets venien donant-li patades a la pilota, aprofitant per a la pràctica de la seua afició, els terrenys de la ERA (actual Grup Escolar)

Estos xavals  que havien format el seu equip amb el nom de EL PATRIA, que estaven ignorats, per pròpia iniciativa , irrompen en l'escena esportiva i, com un Au Fènix, fan resorgir de les seues cendres l'esperança i il.lusió dels aficionats traumatitzats i deprimits.

Estos jóvens, entre els 13 i 15 anys, amics de l'infantesa, fent honor, al títol del seu equip PATRIA, quixots d'un ideal-la seua afició pel futbol-, maprenen un aventura, utòpica i il.lògica, per estar fora de les seues possibilitats econòmiques reals, d'arrendar de nou el camp el TRANSFORMADOR i, no és que no ho conseguiren, sinó que logren augmentar les dimensions del terreno. amb uns metres de l'hort que tenia el Sr Marcos.

L'actitud i la valentia posades de manifest per estos jóvens obren el miracle d'alçar la moral dels aficionats que una volta més, cuantes?... acudixen a la crida i amb el seu concurs i col.laboració possibiliten la realitazció de les il.lusions.

Aficionats com Colau-Guerrero-Baixauli-Rape-Casimiro Mestre-Chavea-Pantera-Torrener-Germans Cervera..., etc., arroparen a estos xicons; Jesús Moret els cedix gratis un local en el seu establiment, que servix per fer reunions i com vestuari, a banda d'altres ajudes no menys necessaries.

És així, tant per agraiment com per tindre el seu domicili  al café del seu nom, que el PATRIA es transforma i dóna vida al que seria el CLUB DEPORTIVO IDEAL.

Amb el CD IDEAL, té el seu origen una època d'euforia i expansió de l'afició, fogacitada per la rivalitat que s'establix amb amb els nostres veíns d'Aldaia. Són anys d'entusiasme i de pasió, durant els quals, els encontres entre els rivals ALDAIA-ALAQUÀS, constituien veritables esdeveniments locals rics en anècdotes, moltes de les quals encara són comentades pels veterans aficionats.

El CD IDEAL, s'establix com Club, amb la seua directiva, Socis; és a dir: amb organització desenvolupada en la majoria dels seus càrrecs pels propis jugadors, amb el fet significatiu digne de consignar, que mentres  els que composaven el que podriem denominar "plantilla" de ll'equip, pagaven una quota de 50 cèntims de pesseta, augmentada després a 1 pesseta i 2 ptes.; els socis normals, satisfeien per la seua quota com tals, la mitat de la dels jugadors. Detall exemplar i aleccidonador, que posa de manifest la radical diferència de concepció i espèrit esportiu que animava a aquells xicons- que en la seua majoria disposaven d'una pesseta si on cas els dissabtes- comparada amb el que posteriorment ha constituit la tònica general del futbol d'aficionats.

Durant diversos anys, viu Alaquàs les inquietuds i peripècies del CD IDEAL, els quals jugadors els presta el seu alè i estima, animant-los amb els seus apluadiments. Alaquàs poble que porta la música en el seu ser, que en aquells temps vivia dividida en DOS BANDES, amb el CD IDEAL  (com faria el CD ALACUÁS),  demostrà de forma inequivoca que també sap estar i viure unida, constituint-se en una pinya per crear i defensar quant afecta als seus sentiments.

En aquells anys, volgué simbolitzar l'afecte i admiració que sentia per aquells fills seus i ho féu com ho sentia al seu interior, amb l'expressió del seu sentiment musical, amb una cançó que era interpretada sin distinció que deia així:

<Aliniarem a Ibáñez, 

a Casabán y Andreu;

també chuarà Peiró,

Catalá y Casemiret.

Mos falta la delantera

que chuará Monjardín;

Palop, Duet y Blanqueta,

y de extrem esquerra el Grill>

El record d'estes estrofes i el dels noms d'altres que en elles no figuren, com Tricos-R.Sena(Vellaca)-Peiró(Malili)-Ferrer Roselló(Flauta)-Manisero-Guerrero-Gil-Miguel i José Maria, Palop-Manjón i tants més , m'omplin de sentiment i emoció, com crec que els ocurrirà als qui visqueren aquells temps.

Per a tots aquells que se'n anaren de la nostra companyia, aquells que abandonaren este món, per unes o altres cicumstàncies, servisquen ESTOS RECORDS com tribut de l'amistat i estima mutua que ens teniem i que en esta oportunitat, no vull dixar de proclamar.

Amb la desgràcia que es va reunir sobre el solar de la nostra ESPANYA amb motiu de la guerra civil, es van callar aquelles cançons i a l'igual que altres coses , tal vegada de major importància, desaparegué el CD IDEAL, absorbit per la dinàmica dels esdeveniments luctosos que van amaga r baix l'ombra al país i ompliren d'oscuritat l'espèrit dels espanyols. 

Les paraules que estan en majúscula és perquè al text original així ho estan i ho hem respectat, no posa dates concretes, més enllà de l'època d'inici, per les descripcions es tracta del temps comprès entre 1925 temps de Primo de Rivera fins al 1936 inici de la guerra civil espanyola, esta és la deducció més acertada, no ho sabem al cent per cent perquè no hi ha dates.

Per altra banda si la descripció dels fets acaba en 1936, tot fa pensar que el CD IDEAL fon l'equip alaquaser en temps de la Segona República Espanyola, no queda clar per dates si l'equip és fundat abans del 14 d'Abril de 1931 o després de la data.

Serà difícil de conèixer les dates concretes perquè els protagonistes de tot açò ja no són entre noslatres i queden fill o néts que segurament no sabran tots els detalls.

Per últim dir-vos que més avant es posarà la segona part que va des de la fi de la guerra fins als anys 70, com ja ho hem dit en ocasions este text fon publicat l'any 1975 al llibre "Bodas de plata del CD ALACUÁS"  i l'autoria és de José Andreu

Digitalitzat i traduit al valencià per Just Muñiz, Alaquàs segon dia de Maig de 2020