Educació mercantilitzada.

 Tinc una edat on els temps d'estudis es van esgotant, a poc a poc hem de cercar un camí per entrar al món laboral, que a la llarga ens permitisca tindre una vida digna. És ahí on els qui hem fet estudis universitaris ens bombardegen dient que hem de fer estudis de postgrau per tenir més eixida laboral, més coneguts com a màsters.

La cosa és, els màsters són per aprendre o per intentar buscar contactes que ens permeten inserir-nos al mercat laboral??? Els preus del màster són d'escàndol, més, en gent que viu amb els pares o que si treballa cobra una misèria. Ben cert és que per exemple per a poder ésser docent de secundària sí o sí l'has de tindre. Al final dóna la sensació que és una ferramenta que permet a les universitats traure més diners sense després donar un bon nivell de qualitat educativa, convertint el màster en un salconduit per poder entrar al mercat laboral, com quan els nostres avantpassats medievals pagaven al senyor feudal per passar pels ponts.

A este punt, no era millor tal volta mantindre les llicenciatures de cinc anys i les diplomatures de tres anys, perquè tot açò s'ha fet per mercantilitzar més l'educació, no pot ser possible que en acabar els estudis de grau et diguen que son insuficients i has de seguir pagant-ne més. Al final és gent jove malvivint cobrant dos duros, per a poder pagar més estudis que el permeten entrar al mercat laboral.

En resum, gent acabant d'estudiar fregant els trenta anys, amb treballs pauperrims i amb menys d'un any cotitzat, ja que molts treballen en negre. Açò tard o d'hora explotarà, perquè estan creant generacions fàcils de frustrar, els han dit estudieu i tindreu el moro, la cosa és que els hi ha que després de tant d'estudi es troba amb una ma davant darrere i altra davant sense treball de lo seu. Carn de canyó per a suïcidis i depressions, moltes voltes la millora de la teua qualitat no es fa amb resposta individual, és a dir estudiar més i més, sinó de forma col·lectiva per a millorar la teua situació material.

Arribats fins ací, que en penseu de tot plegat??

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Blasco Ibáñez i la crònica d'una coetà espontània.

Alaquàs i el joc de la pilota al carrer